Els més menuts de l’escola també han trobat un Tió menut i l’han cagat.

Aquests últims dies del curs aprofitem per fer una trobada amb les famílies del grup i ens “acomiadem”. Hem passat molt dies junts i volem compartir una tarda plegats tot jugant amb aigua i fent un berenar plegats.

Ha estat molt bonic, gràcies a tots i totes per venir i també per compartir aquest curs, que és una part de la vida dels vostres fills i filles!

Preparar els espais per presentar determinades propostes, com ara situar les safates amb els materials prèviament pensats i preparar una música que acompanyi la descoberta, mentre els infants estan jugant al jardí, accentua la sorpresa i la vivència positiva i de plaer.

Quan oferim als infants materials aparentment aleatoris, com ara llaunes petites i grans, pilotes de tennis i de tennis de taula, corda suau, presentat en safates i amb música de Händel, estem proposant un espai on les possibilitats son múltiples, i l’ambient és amable i segur. Això permet a l’infant, en aquest cas 4, anar fent descobertes, observacions i relacions al propi ritme que cadascú necessita.

El temps que passa ens continua empenyent, ens fa avançar i ens dona cada cop més eines per seguir fent petites conquestes en aquesta llarga cursa que significa créixer.

En aquest darrer trimestre, la constant millora de les habilitats motrius ens fa voler més, mirar més enllà i el desig d’ampliar horitzons, amb la bonança del temps, ens va duent a normalitzar nous espais en el nostre dia a dia.

El porxo, la gespa, l’iglú, el camió i els altres infants, són nous escenaris, objectes i actors de la nostra estada a l’escola, cada cop més rica, més compartida i plena de matisos.

Benvinguda primavera!

Durant els primers mesos de vida del nadó, els mons intern i extern estan fusionats en un de sol: tot allò que succeeix ho fa entorn al seu “jo”, hi pertany. Al cap d’uns mesos comença a diferenciar aquest jo com a propi cos, i tot allò extern a ell mateix com a paisatge, com a diferent.

És en aquest procés que, dins del paisatge extern, l’infant comença a ser conscient de la presència de l’altre. Primerament són els adults de referència (amb els que estableix un vincle) i, posteriorment, els seus iguals a l’aula, els que comença a normalitzar primer i reconèixer després.

En aquest procés de consciència de l’altre es comencen a donar les primeres relacions, sovint fruit de compartir l’espai, i de la pròpia acció lúdica espontània, que aniran plantant la llavor del joc social, col·lectiu, que anirà arribant en les següents etapes.

Ja fa unes setmanes que hem tornat de les vacances de Nadal. A alguns ens ha costat una mica, a altres no tant, però ja tenim tot el grup gaudint dels moments que ens regala cada dia. Aquesta setmana, a més, hem donat la benvinguda la Maria, que també ens acompanyarà.

L’estança és gran, però de vegades fem pinya i, com a ben avinguts que som, ens trobem el grup sencer en poc espai: hi ha qui juga, hi ha qui descansa, qui explora i qui busca el consol en els nostres braços. En aquest context, es donen situacions espontànies en que la consciència de l’altre és cada cop més present, i les primeres intencionalitats de joc compartit comencen a florir.

Una de les propostes de joc i descoberta que oferim és la panera d’elements naturals. Aquests, irregulars i diferents entre si, ofereixen textures, colors i formes ben diverses. Propostes com aquesta, amb material supervisat per l’adult, enriqueixen la capacitat de l’infant per reconèixer sensorialment els objectes i, en conseqüència, el seu entorn.

Van avançant les setmanes i cada cop estem més a gust. Això ens permet oferir propostes que es gaudeixen de manera natural. La claror, la foscor, la penombra, les ombres o la translucidesa son qualitats de la llum amb les que podem jugar, investigar, experimentar, de manera relaxada, lenta.

Donar temps, crear ambients adequats i acompanyar és allò que oferim, més enllà de les propostes materials: a partir d’aquí, tot allò fantàstic que es crea és part de la interacció de l’infant amb la proposta.

• 

• 

• 

En Marc pica amb la carabassa sobre la placa per veure si es mou el líquid. L’Alvaro, l’Aina i en Lluc experimenten fent pressió sobre les “rajoles” amb líquids de colors. Es molt màgic i els hi ha encantat!

Els infants de la classe dels nans, han iniciat petits desplaçaments i poc a poc es comencen a posar drets aprofitant qualsevol recolzament. Com els hi agrada la nova perspectiva!

En Marc aprofita les potes de la trona quan menja en Lluc per posar-se dret i jugar al “tat” amb mi!

L’Alvaro aprofita la baraneta de la classe per aguantar-se

En Liam i en Marc s’agafen a les barres del mirall i ho troben molt divertit!

En Liam s’ha descobert al mirall i allarga la ma per tocar la imatge. A l’Alvaro li agrada el que veu i mostra alegria. La Jana, murri, mira de reüll la seva imatge. La Berta, en canvi, està encantada amb el que veu reflexat i riu i pica el mirall entusiasmada. La Natàlia, mira amb cautela aquesta nena que ha trobat a l’altra banda del mirall. La Dunia, dreta i agafada a les barres inspecciona  aquesta nena que fa el mateix que ella. En Lluc, sembla estranyat i sorprès amb el que veu, en canvi, en Marc juga amb la mirada de la seva imatge reflexada. A través dels miralls de la classe els infants van identificant la seva imatge, poc a poc van construint la seva pròpia identitat.