Durant els primers mesos de vida del nadó, els mons intern i extern estan fusionats en un de sol: tot allò que succeeix ho fa entorn al seu “jo”, hi pertany. Al cap d’uns mesos comença a diferenciar aquest jo com a propi cos, i tot allò extern a ell mateix com a paisatge, com a diferent.

És en aquest procés que, dins del paisatge extern, l’infant comença a ser conscient de la presència de l’altre. Primerament són els adults de referència (amb els que estableix un vincle) i, posteriorment, els seus iguals a l’aula, els que comença a normalitzar primer i reconèixer després.

En aquest procés de consciència de l’altre es comencen a donar les primeres relacions, sovint fruit de compartir l’espai, i de la pròpia acció lúdica espontània, que aniran plantant la llavor del joc social, col·lectiu, que anirà arribant en les següents etapes.